Qui sóc?

Em dic Jordi Canals i em dedico a la creació de continguts sobre paisatge, patrimoni i gastronomia, col·laborant amb alguns mitjans. De tant en tant també organitzo activitats turístiques i esdeveniments promocionals. Tot i això, no m'hi he dedicat des de sempre. Abans d'arribar-hi la meva vida ha fet moltes voltes.

Vaig néixer en una vila del Vallès Occidental, a l'àrea metropolitana de Barcelona, que ara és poc més que una ciutat dormitori. Durant la meva infantesa i joventut, vaig viure llargues temporades en zones rurals, on passava molt de temps en companyia d'un pagès i d'un pastor que em varen transmetre el seu amor per la terra.  M'encanta veure l'orgull amb el que pagesos, ramaders i artesans elaboren els productes que arriben a casa nostra.

Dels viatges i passejades arreu del país que feia amb la família, vaig descobrir la riquesa del nostre patrimoni cultural, industrial, paisatgístic i gastronòmic. És per això que gaudeixo tant explicant-ho i ensenyant-ho. Des de llavors sempre m'ha acompanyat una càmera i un quadern; sabia que parlar del que veia era al que em volia dedicar de gran. Però, per allò d'estudiar quelcom amb més sortida, vaig emprendre un altre camí.

Així, doncs, vaig estudiar una enginyeria —que mai vaig arribar a exercir— per acabar treballant en el món de la informàtica. Vaig convertir-me en especialista de producte dedicant-me a la formació i les conferències. Aquella va ser la meva primera oportunitat per començar a explicar històries, encara que no fossin exactament les que jo volia. Vaig escriure alguns llibres tècnics, dels que en vaig publicar tres. 

Amb els anys vaig cansar-me de que canviessin els productes cada cop que els dominava i vaig emprendre un nou camí per canviar el meu món. Vaig regentar una taverna irlandesa a la que vaig dedicar uns anys fantàstics dels que tinc un gran record. Vaig estudiar, al mateix temps, un post-grau en coaching personal i m'hi vaig dedicar un temps, que que d'alguna cosa hem de viure.  Finalment, després d'uns quants cursos de turisme gastronòmic i uns altres de fotografia, vaig acabar dedicant-me al que volia fer de gran: mostrar el que veig i explicar-ho a qui em vol llegir o escoltar.