La Colònia Rusiñol és una d’aquelles visites que feia molt temps, massa, que tenia pendent. Entre una cosa i l’altra, entre confinaments i limitacions de mobilitat, i també pel fet que només es pot visitar un cop al mes, la visita a la Colònia Rusiñol s’havia anat endarrerint.

Tenim la primera referència de la Colònia, amb el nom de Can Remisa, quan en Josep Dulcet compra els terrenys l’any 1845 i els drets sobre l’aigua l’any següent. La majoria dels treballadors vivien a Manlleu, cosa per la qual el nombre d’habitatges pels treballadors, avui desapareguts, era molt limitat. 

El fundador de la colònia, mor l’any 1872 i l’empresa entra en una forta crisi que la duen a l’embargament l’any 1878. L’any següent passa a mans d’en Jaume Rusiñol, que n’és el principal creditor ja que tenia pendent de cobrament tot el cotó que els havia anat subministrant. El nou propietari mor uns anys més tard i hereten la propietat els seus nets Rusiñol: els germans Santiago, Albert i Josep Maria. Aquest darrer no arriba a participar de l’empresa i, un any després, Santiago Rusiñol cedeix la gestió de l’empresa a l’Albert, qui amplia la fàbrica, construeix nous habitatges i l’església.

També és llavors quan es construeix el xalet dels propietaris amb el nom de Cau Faluga en recordatori d’una de les dues cases que en Santiago Rusiñol va comprar a Sitges per fer-hi la seva residència: el Cau Ferrat. És des d’aquesta casa de 1890 que l’artista inicia algun dels seus viatges en carro pel país i és aquí on organitza estades artístiques amb en Ramon Casas i altres amics. També el seu germà Albert, industrial i polític de prestigi, organitza aquí les seves reunions. 

Tot i això, en Santiago Rusiñol no es desentén completament de l’empresa. Intercanvia correspondència sobre els negocis amb el seu germà i se’n fa càrrec quan aquest no el pot atendre per malaltia o altres assumptes. L’any 1912, els Rusiñol deixen la colònia i la lloguen a diferents empreses fins que l’any 1940 l’empresa propera Llobet i Guri la compra per aprofitar el canal d’aigua i la turbina. La casa dels amos queda abandonada. L’any 1980 la filatura es torna a posar en marxa amb el nom de Hilados Rusiñol després de la compra per una nova societat. Ja no s’aturarà fins l’any 2009, i serà l'última filatura del Ter en tancar.

Tot i que és una propietat privada, la visita es pot fer a través del Museu del Ter cada primer diumenge de mes i amb reserva prèvia. L’aspecte que el lloc té avui és gràcies a un procés de restauració de tot el conjunt que va iniciar l’any 2007 la família Claramunt, propietària de la colònia. Destaca l’acurada restauració del Cau Faluga, abandonat des de feia gairebé 70 anys, mig ensorrat i en un estat deplorable. Avui ha tornat a la vida en forma de restaurant. Les naus fabrils, buides, esperen nova activitat. Mentrestant, la turbina segueix generant energia elèctrica que es ven a la xarxa de subministrament públic.