Ara ja fa unes setmanes que vaig anar a fer una caminada per les Tines de la Vall del Flequer, un indret que hi ha a El Pont de Vilomara i Rocafort, al Bages. Les tines són un patrimoni excepcional dels temps en que el Bages era la comarca amb més vinya de tot Catalunya. No és el primer cop que faig aquesta caminada, però sí que va ser la meva primera visita després del gran incendi de l’estiu passat.

Després de deixar el cotxe a l’aparcament de Ca n’Oristrell, vaig començar a caminar per trobar-hi un paisatge trist, ennegrit pel carbó i la cendra, però amb força tocs verds d’una vegetació que vol tornar a créixer. Les tines, per sort, segueixen dretes, imponents, recordant-me la història vinícola de la comarca. Tot i l’incendi, la visita a les tines segueix essent una caminada molt recomanable.

El paisatge que m’acompanya és fruit de tres catàstrofes ben marcades: la primera cap a l'any 1890 quan la fil·loxera arriba al Bages; la segona, l'incendi que l'any 1989 va cremar la vall; la tercera, l’incendi de l’estiu passat que ha tornat a cremar-ho tot i que ens ha deixat un paisatge de cendra i carbó. Fins fa pocs mesos aquí hi havia un bosc auto-regenerat de pi blanc on trobàvem algun arboç i algun roure esquitxant el paisatge de forma ocasional. Ara només puc imaginar com devia ser la vall tota coberta de vinya.

Pel camí vaig trobant petits grups de tines que em recorden la història vinícola de la vall, quan durant el segle XIX s'arrencava els arbres per construir feixes i donar pas al conreu de la vinya. Quan la fil·loxera va atacar les vinyes de França a meitats del segle XIX, molt abans d'arribar al Bages, aquesta vall encara va florir més en el conreu de la vinya, que va omplir-ne tots els racons sense deixar-hi un pam de bosc. Si avui en dia amb prou feines podem comptar unes 500 hectàrees de vinya al Bages llavors n'hi havia més de 27.000; ja he dit que era la comarca amb més vinya de tot Catalunya. Puc fer-me una idea de com d'important era aquest cultiu. 

Fent el passeig per la vall me n’adono que amb prou feines hi ha cap mas, suposo que és perquè els pagesos normalment eren rabassaires i vivien lluny d'aquestes terres. Per aquells temps, transportar el raïm fins al mas allargava massa les jornades de verema, amb el perill afegit de que el mal temps i els animals salvatges els poguessin deixar sense collita. Un altre factor era que en haver de transportar el raïm es trigava massa en omplir les tines i la fermentació del most no era gaire bona. Per aquests motius es varen construir aquestes tines a peu de vinya; això va permetre reduir els jornals de verema, millorar la qualitat del most, i facilitar el transport del vi ja elaborat.

Les tines són unes construccions de pedra seca molt particulars. Tot i que fan servir la mateixa tècnica per la seva construcció, hem de pensar que per fer un contenidor pel vi, cal una construcció més sòlida, feta amb morter de calç i folrada amb peces de ceràmica cuita i envernissada. Adossada a la tina sol haver-hi les barraques que protegeixen la boixa, la pedra foradada per on es buida la tina. El nom de «boixa» sembla ser que ve del fet que el forat es tapava amb un tronc de boix. Annexes a aquestes construccions, també és habitual trobar-ne d'altres on s'instal·lava una premsa desmuntable que compartien diferents pagesos. Ara tot plegat només és història i patrimoni.

Avui en dia ja no es conrea vinya en aquesta vall, però els vins de la DO Pla de Bages presenten  la personalitat de la comarca i de la gent que la treballa. «La varietat de raïm autòctona del Bages és el Picapoll, que dóna un vi blanc afruitat, d'aroma fresc, d'esplèndida textura i personalitat» (Consell regulador). Us animo a fer un tomb per les tines, a visitar els cellers d’aquesta denominació d’origen i a gaudir dels seus vins.

Segueix aquesta ruta a Wikiloc