Quan us parlava fa unes setmanes de la meva última visita a Sant Sebastià de Montmajor us vaig comentar que havia vist un bonic camí empedrat amb llambordes que havia d’anar a descobrir. I així ha estat, la curiositat m’ha fet anar-hi a passejar i saber perquè és allà i fins on va. Ajuda molt a conèixer aquest lloc un cartell amb fotografies i explicacions que trobem instal·lat al punt on comença. La lectura d’un interessant article a la revista Eix també m’ha ajudat a saber-ne molt més.
El Camí del Foment, o del Castellvell, va fins a l’antiga pedrera de Nostra Senyora del Remei, més coneguda popularment amb el nom de Pedrera del Foment, i d’aquí el nom del camí. Aquesta era una de les pedreres de Caldes de les que s’extreia granit blau de molt alta qualitat. Extret el granit se’n feien llambordes que es transportaven, per aquest camí, fins a la desapareguda estació de ferrocarril de Caldes de Montbui. El nom popular de Foment és perquè cap a 1900 l’empresa que l’explotava va passar a anomenar-se Foment d’Obres i Construccions, S.A. Us sona el nom?
Trobarem el punt d’inici just davant del càmping El Pasqualet, a la carretera que puja cap a Sant Sebastià de Montmajor. Tot i això, recomano començar des del bonic Passeig del Remei, que encara conserva tot l’encant de l’empedrat amb llambordes i l’ombra d’uns plàtans magnífics. El tram entre el passeig i el camí, al costat de la carretera, s’ha habilitat per a vianants de forma còmoda i agradable.
El passeig és agradable. El fet de poder caminar sobre l’empedrat de llambordes original el fa únic. Caminarem per un indret tranquil, apartat de cases i carreteres, amb una vegetació agradable i bosc a banda i banda del camí. El tram amb llambordes no arriba al quilòmetre, però poc n’hi falta, i s’acaba en arribar a la bàscula del Castellvell. Em va sorprendre veure que la bàscula encara conserva la plataforma de pesada i la caseta, avui tancada, on hi havia la resta del mecanisme. La caseta és senzilla, amb coberta de maó pla amb bigues de fusta.
Passada la bàscula, seguim fins a la pedrera. Aquí s’endevinen les cicatrius d’anys d’explotació. Com a record hi queden les restes d’algun edifici pels treballadors o per les funcions pròpies de l’explotació. La majoria de llambordes que es feien aquí anaven en tren fins a Barcelona i van servir per pavimentar els carrers de Caldes de Montbui, de Barcelona i de moltes altres ciutats catalanes. Ara ens queda el camí, la bàscula i el paisatge que l'envolta.
L’explotació de la pedrera va començar a finals del segle XIX i va tenir el seu moment de màxima activitat a la dècada de 1920 gràcies a les obres de l'Exposició Universal de Barcelona de 1929. Va tancar l'any 1931 i va tornar a l'activitat entre els anys 1939 i 1967. Mentre que abans del primer tancament va arribar a tenir 500 treballadors, en la seva última etapa no en va tenir mai més de 50. La progressiva substitució de llambordes per asfalt, primer a les carreteres i després als carres de les ciutats van propiciar-ne el tancament definitiu.