A finals de maig vaig tenir l’oportunitat de participar de l’Avellana Tour organitzat per la DOP Avellana de Reus. Va ser una jornada interessant on poder conèixer les propietats, característiques i problemàtica del conreu d’aquest fruit sec. Així que vaig anar cap a Reus per gaudir d’una jornada molt agradable. Val a dir que, tot i el nom, aquesta avellana no es conrea només a Reus i que la denominació d’origen s'estén per les comarques de l’Alt Camp, el Baix Camp, la Conca de Barberà, el Priorat, el Tarragonès i la Terra Alta.

Ens vàrem trobar a l’Estació Enològica, un conjunt d’edificis d’estil modernista obra de Pere Caselles que es va inaugurar l’any 1910. Avui aquest edificis formen part del nostre patrimoni industrial i depenen de l’Institut Català de la Vinya i el Vi. Estan parcialment ocupats pel Consell Comarcal del Baix Camp i també hi trobem alguns consells reguladors com el de la DOP Avellana de Reus o el de l’oli de la DOP Siurana.

Per conèixer l’avellana ens van portar a la finca de El Gatellar que està entre La Selva del Camp i Vilaplana. Aquí vam passejar entre avellaners mentre alguns pagesos ens comentaven com funciona el seu conreu. Una de les preocupacions que ens van transmetre és la supervivència dels arbustos davant de la impossibilitat de regar-los a causa de la sequera. «Si això segueix així, sense poder regar, qui sap si l’any vinent seguirem tenint avellaners», ens comentaven. 

A la mateixa finca ens tenien preparat un fantàstic esmorzar a base de productes elaborats amb avellana. Però abans de clavar queixalada a l’esmorzar calia fer un tast de la varietat negreta de la ma d’Ester Gomis, la Presidenta del consell regulador i pagesa de Ca Rosset. La negreta és la varietat més estesa amb 3/4 parts dels avellaners, però també hi ha les varietats gironella, morella, paueteta i culplana. Fet el tast i conegudes les diferencies organolèptiques entre l’avellana crua i torrada, arriba el moment d’esmorzar en una conversa distesa. Coca, pa d’avellana i xocolata i croissants del forn Sistaré; per beure, orxata d’avellana de la gelateria Antonio Plà Ferràndiz.

Durant aquesta estona també vaig descobrir que l’avellana no només és boníssima —i molt preuada justament per això— sinó que també és molt saludable, és rica en calci i ens ajuda a regular funcions relacionades amb el metabolisme, les hormones i el colesterol, per esmentar-ne algunes. Ara ja ho sabeu: si heu de comprar avellanes, assegureu-vos que són del país i que tenen la Denominació d'Origen Protegida Avellana de Reus.

Acabat l’esmorzar vàrem tornar cap a Reus, altre cop a l’Estació Enològica. Érem a la capital del vermut, per tant, no podia faltar una degustació d’alguns dels vermuts que s’elaboren a la ciutat. Els qui em coneixeu ja sabeu que sóc molt fan del vermut i que les meves marques preferides són de vermut de Reus. Actualment hi ha 8 marques de vermut reusenc, una quantitat molt petita si la comparem amb les 56 que va arribar a haver-hi al segle XIX. El lloc on es va fer el tast, combinat amb unes avellanes, està decorat simulant una típica taverna amb molt d’encant. Una bonica sala que m’hagués agradat tenir a mi en l’època que vaig exercir com a taverner. 

Hora de dinar, que va ser a Ferran Cerro Restaurant. Aquí ens van oferir una fantàstica cuina de mercat elaborada amb producte de proximitat i de temporada. Abans d’obrir el seu restaurant, en Ferran Cerro va passar per les cuines del Celler de Can Roca, l’Arzak i el Sant Pau de Carme Ruscalleda. També va ser cap de cuina de Sergi Arola i de Nandu Jubany. Actualment està guardonat amb un Sol Repsol i és el Restaurant Revelació de la Guia Gourmand 2021.

Acabat el dinar, i abans de tornar cap a casa, encara va quedar temps per fer un petit tastet de la Ruta del Modernisme de Reus. Es tracta d’un recorregut que inclou 29 dels prop dels 80 edificis modernistes de la ciutat. En aquesta passejada trobarem obres de Lluís Domenech i Montaner, Joan Rubió o Pere Caselles entre molts d’altres. El punt i final de la passejada va ser una visita al centre d’interpretació Gaudí Centre.

No us ha d’estranyar si hi ha ganes de tornar a Reus un cop i un altre. Sempre m’agrada gaudir del patrimoni modernista, passejar per places i carrers i asseure’m en una taula fent un vermut en bona companyia. No trigaré.