Una visita a Sant Esteve d’Olius, Solsonès


Per una d’aquelles casualitats, i mentre cercava alguna excusa per tornar al Solsonès, vaig veure que Ara Lleida parlava de Sant Esteve d’Olius. Les imatges eren interessants i l’enllaç per reservar-hi una visita guiada presentava uns preus molt raonables. Com ja coneixia els guies, per haver-me acompanyat en altres visites a la comarca, en tenia una bona referència personal. 

Sorprèn la riquesa  patrimonial que es concentra en tant poc espai: una església romànica amb la seva preciosa cripta, restes ibèriques, un cementiri modernista i algunes cases amb una història molt especial.

Varem passar per Solsona, a saludar a la gent de l’oficina de turisme de la comarca, qui sempre ens ha tractat d’allò més bé i amb qui hem acabat fent coneixença de tants cops que els hem anat a donar la tabarra. A 10 minuts tenim Sant Esteve d’Olius, on ens esperava el Marc, el guia de Solsona Experience que ens acompanyaria durant la visita, explicant-nos el més interessant sobre el lloc.


El pensament inicial era que anàvem a veure un conjunt romànic. Una visita a l'església, la cripta i les quatre cases que l’envolten. Però ens va sorprendre la riquesa  patrimonial que es concentra en tant poc espai: L'església amb la seva preciosa cripta, unes interessants restes ibèriques, un cementiri modernista únic i algunes cases amb una història molt especial.

Al voltant de l’església hi ha les restes d’un molt petit poblat ibèric del segle III aC. S’hi compta que devia haver-hi no més de 10 cases. Tot i això, al seu voltant s’hi ha trobat una extensa àrea amb sitges excavades al sòl. S’estima que n’hi pot haver unes 300, si bé fins ara se n’han trobat unes 150. Ens explica en Marc que la seva gran quantitat, que multiplica per 10 les necessitats del poblat, fa suposar que era un centre d'emmagatzematge i comerç de gra, habitual a zones costaneres però molt estrany a l’interior. Algunes d’aquestes sitges es van aprofitar en època medieval amb la mateixa finalitat.


La cripta, de tres naus amb volta d’aresta, que es subjecten amb sis columnes desiguals, té una gran bellesa que li ha donat fama mundial dins del món del romànic.

L’església actual data de l’any 1079 i és d’estil romànic llombard. Aquesta en substituí una d’anterior del segle X, també dedicada a Sant Esteve, que es situaria en el castell i palau del Comte d’Urgell. A l’exterior destaca l’absis i el campanar, si bé aquest va haver de ser reconstruit cap allà el segle XIV ja que l’original es va malmetre a causa d’un terratrèmol. A l’interior de l’absis, que va resistir, encara s’hi pot veure una gran esquerda d’aquell fet.


Sota del presbiteri elevat hi ha la cripta, que és l’element més interessant de l’església. Es conserva en el seu estat gairebé original tot i haver patit alguna restauració. És un espai de tres naus cobertes amb volta d’aresta que es subjecta amb sis columnes desiguals, segons el guia, aprofitades de l’església anterior. La bellesa d’aquest racó és extraordinària i ha fet que Olius tingui fama mundial dins del món de l'art romànic. Actualment, l’accés a la cripta es fa per una escala central del segle XVI que va substituir els accessos primitius que encara es conserven a banda i banda. 

El cementiri és un exemple únic a Catalunya. És habitual trobar panteons modernistes, però no hi ha cap altre cementiri sencer d’aquest estil

A tocar de l’església hi ha el cementiri modernista que fuig de l’esquema acostumat en altres cementiris. Obra de Berrnardí Martorell, que va rebre la influència d’Antoni Gaudí, es va inaugurar l’any 1915. És un cementiri únic a Catalunya, ja que és habitual trobar panteons modernistes però no hi ha cap altre cementiri sencer d’aquest estil. Està totalment integrat en la natura i crida l'atenció la combinació de roques caigudes, símbol del decaïment i la mort, i les alzines amb fulles sempre verdes, símbol de la vida. Els nínxols i panteons són excavats directament a les roques.


Escampats al voltant de l’església hi trobem altres edificis, alguns  són cases particulars, altres tenen un origen històric, com l'antiga escola rural, o el Castell d’Olius, conegut com la Torreta, una masia fortificada que fou originalment el palau del Comte d’Urgell ja esmentat. 

Cap comentari