Jordi Canals

Un nus a la gola [microrelat]

El sol ardent queia damunt seu com foc d'estiu. Tenia la boca ben seca. Estava sol enmig del no res amb els peus penjant. Suava. Ja g...

Era un llarg viatge. Entre les sotragades, les incomoditats i els grinyols d'aquell últim tren vaig quedar-me adormit. L'intens d...

«Jo sempre em sento feliç; saps per què? »Perquè no espero res de ningú, ja que esperar em fa mal; la vida és curta, així que estima l...

Diuen que avui toca estar trist. Diuen que el tercer dilluns de l’any, a banda de ser dilluns, es barregen una sèrie de factors que, supo...

Estimar no és fàcil; tampoc no ho és deixar-se estimar. Com diu Erich Fromm: “L’amor no és un sentiment fàcil per a ningú, sigui quin sig...

Podreu tenir sempre tot allò que es pugui comprar amb diners, però estareu condemnats a veure com precisament el millor, el més bell, el ...

Recordes aquell matí a Olot? Que guapo que estaves; t'havia agafat el sol i la morenor a la teva cara feia lluir els teus ulls blaus....