Fer balanç


Quan arribem a les acaballes de l'any és habitual mirar enrere per fer balanç. També és força normal començar a fer una llista dels propòsits que voldríem veure acomplerts en l'any que és a punt de començar. Uns propòsits que sovint s'arrosseguen un any rere l'altre; que acostumen a ser els mateixos que els de l'any anterior, i l'anterior, i els de fa quatre anys; com una mena de mantra que es repeteix en la forma: “aquest any sí”.

Per mi el moment de fer balanç i planificar una nova etapa acostuma a quedar marcada per les vacances d'estiu. Després de les vacances tenim més forces i més ganes d'emprendre nous projectes i és més fàcil prendre decisions per fer canvis importants en aquelles coses que no funcionen. Tot i això, el millor és anar plantejant els projectes tal i com arriben en el transcurs de l'any. Només es tracta de decidir la data de posar-los en marxa i començar a treballar-hi; i no necessàriament ha de ser el primer de gener.

Acostumem a fer balanç en acabar l'any. Potser molt a correcuita quan hi hauriem de dedicar-hi una mica més de temps. A vegades el millor moment és quan acabem un projecte, altres és durant les vacances, on podem pensar i avaluar aquelles coses que no encaixen, les que no acaben de funcionar com voldríem i quin és el llast que cal deixar anar; però esperem a les acaballes de l'any per fer-ho. Tanmateix, si agafem la rutina de fer un petit balanç de cinc o deu minuts en acabar cada dia, tot plegat serà més fàcil, ja que podem anar corregint allò que no ens agrada amb una mica més de previsió.

Però arriben els darrers dies de desembre i no podem evitar mirar enrere per valorar si ho hem fet prou bé, si l'any que estem a punt de tancar ens deixa millors o pitjors records. Sempre hi ha coses que hem intentat i no han sortit com voldríem o altres que ni tan sols hem fet l'esforç d'intentar-les. Segur que l'any s'acaba amb un grapat de bons records, que són els que realment importen. Segur que també n’hi ha que ens hagués agradat que fossin d'una altra manera. Potser hi ha persones que han entrat en la nostra vida, i potser també n’hi ha que han agafat un camí que les allunya de nosaltres.

De tot el que no ha anat com voldríem, n'hem de treure l'experiència per fer-ho millor en el futur. De les portes que s’han tancat hem d'aprendre a trobar la manera per mantenir-les obertes. De les persones que han marxat cal valorar-ne si ho podríem haver fet millor per mantenir-ne, com a mínim, la seva amistat. Tot plegat ha de servir-nos per mirar el futur amb una nova perspectiva, amb l'esperança que serem capaços de caminar en la bona direcció, amb la il·lusió de veure el resultat d'aquells petits projectes que ja fa dies, o setmanes, que tenim entre mans.

A vosaltres que em llegiu sovint i m'aguanteu a les xarxes socials: gràcies per ser-hi, gràcies per omplir-me de bons moments, gràcies per comentar i compartir. Als qui ja no hi sou, tant de bo les coses haguessin anat de manera diferent. A tots plegats, uns i altres,  desitjo que tingueu un nou any ple d'èxits i felicitat.

Cap comentari