La senzillesa de ser feliç

«Moltes persones es perden les petites alegries mentre esperen la gran felicitat»

Pearl S. Buck

Potser la felicitat sigui només això: saber gaudir dels petits moments de cada dia, donar importància a les petites coses que tenim a prop, valorar els petits detalls quotidians que ens fan somriure. Potser només es tracti de donar importància al que tenim, al que compartim; potser l’hem de trobar en el somriure que provoquem als altres. Probablement la la felicitat ja sigui dins nostre mentre nosaltres ens dediquem a perseguir-la ves a saber on.

Potser ser feliç sigui una cosa tan senzilla com gaudir tranquil·lament d'un passeig pel parc en la bona companyia d'una persona estimada; passejar agafats de la ma o recrear-se en el murmuri de l'aigua d'un estany proper. Qui sap si només es tracti de deixar-se captivar pels nenúfars, d'aturar-se a fer una foto, de seure a l'ombra d'una acàcia a escoltar el cant dels ocells o de caminar per un passeig de tipuanes damunt d'una catifa de flors grogues.

Molt possiblement que la felicitat sigui només en la nostra actitud, en saber apreciar una col·lecció de petits detalls. A vegades només és un t'estimo a cau d'orella, un petó tendre o una abraçada sincera. Uns cops els silencis, altres la conversa; uns cops la presència i altres l'absència; però sempre seran les petites alegries de cada dia les que ens faran feliços. No l'esperem en allò que és incert i que, probablement, no arribarà mai.