Fem un cafè?


Fem un cafè, el primer, com a manera de començar el dia, d’iniciar una tertúlia o d’acompanyar un descans. Sí, el cafè és el primer en el que pensem. Tant se val si el fem en una cafeteria agradable, drets a la barra o si pensem en agafar un cafè per endur i gaudir-lo asseguts en un banc del parc. Però quan dic fem un cafè, em refereixo a una acció molt més completa que el sol fet de prendre una tassa de la negra beguda.

Fem un cafè. Tant fa si anem al teatre a una reunió o a una visita informal. Sovint ens aturem a fer abans un cafè. Ens relaxa o ens anima, serveix per fer temps o el fem a corre-cuita; gairebé com si sense aquell cafè no fóssim persones. Potser pensem en el cafè que preparem abans de començar una agradable lectura. Però no, tampoc em refereixo a aquesta mena de cafès.

Fem un cafè, com a frase, com a intenció, com a coneixement i primer contacte. Fem un cafè, com acord entre dos persones que es volen conèixer en un entorn públic amb la intenció, o no, de tornar-se a trobar en un lloc més íntim o més privat. Fer primer aquell cafè que amaga tot un seguit d’intencions, d’emocions, de propòsits. Primer aquell cafè on el que menys importa, realment, és el cafè. Convencionalisme pactat en que es cerquen o descarten afinitats.

Fer un cafè com a punt de partida de noves amistats. Proposar un primer un cafè com a sinònim de tinc ganes de conèixer-te. Com a presa de contacte amb aquelles persones amb qui sents certa afinitat i simpatia. Anar a fer el cafè amb la finalitat única de gaudir de la companyia, de la conversa, de les històries i dels riures; amb la motivació única de gaudir del contacte de la gent i de compartir moments únics i irrepetibles, sense esperar res més.

Com ho veus? Fem un cafè?

Cap comentari

Amb la tecnologia de Blogger.