Tornant a començar

Sovint sentim a dir que el més difícil en els moments de la vida és fer el primer pas en un nou camí o en un nou projecte. Res més allunyat de la realitat, el primer pas pot ser complicat, però encara ho és més desfer-lo, adonar-te'n que anaves errat i recomençar de bell nou. No és fàcil acceptar que no vas per bon camí, tornar enrere per reconduir la situació i tornar-ho a intentar per un camí diferent.

A vegades els projectes surten bé i altres no tant, però no per això s'ha de deixar de provar coses noves. A vegades cal prendre aquesta difícil decisió d'abandonar el que hem fet fins al moment i tornar a començar gairebé de zero. Quan ens n'adonem de que el camí triat no era el que volíem és millor desfer-lo en allò que es pugui desfer i tornar-ho a intentar en allò que encara sigui possible.

Per a mi ha arribat el moment en que vull posar una mica d'ordre en algunes coses, recuperar-ne d'altres i centrar idees. Ja feia temps que m'havia pres un descans del meu blog personal. Penso que ara hi ha millors llocs on publicar moltes de les coses que abans tenia sentit publicar aquí. La immediatesa i la interacció que volem avui en dia fa que avui sigui més interessant publicar-la a les xarxes socials. És per això que molta de la informació que publicava en aquest blog, a partir d'ara la podreu trobar als meus perfils de Twitter, Facebook o Instagram.

Tot i això, també vull tornar a escriure en aquest blog aviat, possiblement després de l’estiu. Feta la pausa, tinc ganes d’escriure d'una manera més personal; quan arribi el moment m’agradarà fer-ho des de la meva perspectiva d'allò que veig, del que penso, del que faig o del indrets que visito, dels llocs per on passejo. No em vull limitar a escriure sobre les coses, la idea és parlar-vos de les meves experiències amb les coses, els llocs o la gent. Naturalment, tot plegat sense deixar de col·laborar Retalls de Cuina.

Els qui m'heu seguit en altres aventures ja sabeu que mai deixo de provar i experimentar, arraconant allò que no m'omple, el que no avança i el que no em porta per un camí interessant. Potser els canvis distreuen una mica, però no és la vida mateixa un canvi constant?

Em voldreu acompanyar en aquesta nova etapa del meu viatge?

Cap comentari

Amb la tecnologia de Blogger.