Tornar a començar

Ens diuen a tort i a dret que el més difícil en qualsevol aspecte de la vida és començar: no hi ha res més difícil que fer el primer pas en un nou camí o en un nou projecte. Cert,fer el primer pas en qualsevol cosa, en qualsevol aspecte de la vida no és fàcil. Però hi ha una cosa encara més difícil: recomençar, aixecar-se després d’una caiguda i tenir el valor de tornar-hi, ja sigui per reconduir la situació o, senzillament, tornar a intentar-ho per un camí diferent.

A vegades ens cal prendre la difícil decisió d'abandonar el que havíem fet fins el moment, deixar de banda el que creiem que havíem aconseguit i tornar a començar des de zero. Quan arriba un dia en que ens n’adonem de que el camí triat no era el correcte, o que potser no el fèiem en la companyia que adequada, quan veiem que estàvem equivocats en tantes coses, en massa coses… llavors decidim desfer el camí, en allò que es pugui desfer, i tornar a començar en allò que encara sigui possible.

En uns casos prenem aquestes decisions simplement perquè volem; en altres ens hi empeny la vida o la gent que tenim al voltant; algun cop, senzillament és que no hi hem pensat prou. Potser sigui que, en adornar-nos dels nostres errors, canviar alguna cosa de la nostra vida, o moltes. Cada decisió la prenem per motius molt personals i molt íntims que no cal justificar; no cal donar-ne explicacions; cadascú viu la seva vida de la millor manera que sap. Els altres ho hem de respectar sense jutjar, no som a la seva pell, no tenim tota la informació; poc en sabem del què ha viscut la gent, del què ha patit, del què ha rigut o del què ha plorat.

Trobarem qui digui que abandonar per tornar a començar és una mena de fugida, que prendre la decisió d'abandonar el camí per fer-ne un de diferent és de covards. Hi ha qui ens dirà que voler refer-lo amb la mateixa companyia és un disbarat; i potser en alguns casos tinguin raó, no dic que no. Jo ho veig més com una oportunitat de fer les coses d'una altra manera, sense deixar de ser un mateix; a vegades fins i tot apartant del mig aquelles persones amargades que només apareixen per molestar. Al cap i a la fi és molt simple: si no t'agrada com sóc o no t'agrada el que faig, per què dimoni t'entestes en voler ser a la meva vida? I si ens agrada la nostra companyia, per què no recomençar, junts, un nou camí?

Reflexions compartides en veu altra convençut que val la pena tornar a començar, altre cop, vells projectes, vells camins; que val la pena retrobar allò valuós que varem perdre pel camí, tot allò que és pugui recuperar. I si aquest recomençar  és en companyia, fer-ho amb moltes lliçons apreses, algunes a força de caigudes, sabent el que vols i, sobretot, el que no vols; sabent el que espera l'altre i, sobretot, que no vol. Val la pena recomençar en companyia de les bones amistats o al costat d’aquella persona tan especial. A vegades serà al costat de vells amics, altres amb noves persones ben triades que trobarem pel camí. Sigui com sigui, sempre intentant gaudir de les coses simples i els bons moments, procurant no tornar a fer mal als qui estimem.

Tornar a començar sense més, sense sense motius, sense raons, sense explicacions. Només perquè volem tornar a començar, només perquè mereixem donar-nos una segona oportunitat, o una tercera, si cal.

Cap comentari

Amb la tecnologia de Blogger.