Segones oportunitats

«Fracassar és només una oportunitat per tornar a començar, ara d'una manera més sàvia»

Passa molt pocs cops a la vida, però a vegades, coses del destí, tenim la sort que el mateix tren torna a passar per la mateixa via una segona vegada, potser fins i tot una tercera. Segurament ja no serà el mateix tren ni la mateixa estació; possiblement a dins hi hagi un altre passatge. Però nosaltres tampoc som els mateixos; hem canviat; hem madurat.

És possible que ens haguem penedit mil cops d'haver baixat d’aquell tren, en aquella estació, en aquell moment. Segurament haurem entristit força vegades recordant aquell viatge abandonat. Potser fins i tot hem plorat en veure el tren allunyar-se mentre ens acomiadavem dels companys de viatge. I de cop arriba un dia que tens la gran sort que aquell tren que tant trobaves a faltar s’atura davant teu, obre les portes un cop més i et convida a seguir el trajecte. No t'ho pensis, torna a pujar-hi. Ets persona afortunada; si el tren torna un cop i un altre és per alguna raó. Una nova oportunitat de reprendre un viatge abandonat és quelcom que molt poques persones tenen.

Llegeixo en un vell llibre que a vegades «la vida t’ofereix una segona oportunitat perquè ho facis millor». De fet, una segona oportunitat et permet tornar a començar amb moltes lliçons apreses, evitar els vells errors i iniciar un nou camí amb molta més força. Ja no serà el mateix camí, ni el mateix viatge; potser ja no t’hi acompanyarà la mateixa gent; segurament ni et durà en la mateixa direcció.

Si algú t’ofereix una nova oportunitat en la vida, no la desaprofitis, aquesta persona creu en tu i torna a obrir-te la porta, ni que sigui començant en una petita escletxa. Aprofitar-la o no només depèn de tu. Però tingues-ho molt clar, aprofita només aquesta oportunitat si estàs disposat a lluitar-hi, a esforçar-t'hi, a canviar les coses; aprofita-la només si estàs segur que no tornaràs a decebre ningú ni tornaràs a fer-li mal.

Mentre mantinguem un bri d'esperança dins nostre, mentre tinguem ben clar el que volem i siguem capaços de perseguir-ho, val la pena mantenir la flama encesa. Cal que siguem capaços de lluitar per qui val la pena, per qui ens dóna una nova oportunitat i per qui ens demostra tant permetent-nos tornar al viatge. No siguem rucs, no tornem a cagar-la.

Tots cometem errors, cal acceptar-ho. Cap ser conscient que fins i tots les circumstàncies poden ser més complicades, que les coses no són igual que com les varem deixar. Cal voluntat de corregir-nos, de ser flexibles, de no tornar a fugir. Jo ho tinc clar, si una nova oportunitat passa per la meva vida, no la deixaré escapar; faré el possible perquè les coses siguin d’una altra manera.

Cap comentari

Amb la tecnologia de Blogger.