Estimar. Sentir-se estimat.

Estimar no és fàcil; tampoc no ho és deixar-se estimar. Com diu Erich Fromm: “L'amor no és un sentiment fàcil per a ningú, sigui quin sigui el seu grau de maduresa”. Estimar no és només sentiment i emoció, estimar no és estar enamorat, estimar va més enllà: és voler la felicitat de l'altre, encara que l'altre decideixi no incloure'ns a la seva vida.

Hi ha moltes maneres diferents d'estimar. Gran part dels cops que intentem fer-ho, fracassem. Potser l'altre no ens dóna el que volem, potser l'altre no ens estima de la mateixa manera. Potser l'altre, ni tan sols ens estima. I en aquest cas, l'amor pot fer mal, costa acceptar no ser estimat, o no ser-ho com voldríem. A vegades, potser, no sabem trobar l'equilibri on tots ens puguem sentir còmodes; i feliços,

La recompensa més gran d'estimar és sentir-se estimat; saber-te estimat; potser d'una manera diferent, potser no com ens havíem imaginat. Sentir-se estimat és, segur, el regal més gran que ningú ens pot oferir. Tenir clara la por que els fa poder-te fer mal, que estan tristos quan tu ho estàs, saber que et volen feliç. Veure que, en qualsevol cas, no et volen perdre i que volen compartir una part de la seva vida amb tu; que t'ho diguin, que t'ho facin sentir.

La confiança d'una persona estimada que et sap parlar amb el cor a la mà, que sap confiar-te les seves pors més íntimes. La sort de saber que serà capaç de dir-te tot allò que necessites encara que, al principi, pugui fer mal. Que et permetrà decidir el que vols sabent tota la seva història. Que et permet acceptar sense resignació i que sempre tindrà una abraçada on acollir-te. Que en té de valor això!

A vegades estimar fa plorar; quan no entens les coses; quan no saps el lloc que ocupes en la vida de l'altre; quan dubtes com n'ets d'important per ell. A vegades estimar és dolorós quan veus que l'altre et tanca la porta sense més. Cap acceptar-ho, l'amor no sempre és en les dues direccions. Però quan ho és, que trist si no som capaços de trobar la manera de poder compartir bocins de vida, que trist si no som capaços de trobar la manera de sentir-nos còmodes compartint instants de felicitat.

Tinc sort: estimo i em sento estimat. Hi ha qui decideix compartir amb mi bocinets de la seva vida, qui sempre m'ofereix una abraçada en els moments fluixos, en els moments tristos. Tinc qui em parla i m'escolta, qui em té la confiança de parlar de sentiments, de pors, de preocupacions. Tinc qui es preocupa per veurem feliç, qui té por de fer-me mal. Tinc qui, potser marxa un dia, però torna al següent, o a l'endemà. Tinc la gran sort de tenir a la meva vida qui em fa sentir molt estimat.

Cap comentari

Amb la tecnologia de Blogger.