La relació de parella oberta


Cada relació de parella és un món en si mateix i, per tant, no es pot generalitzar. Quan plantejo el tema de relacions obertes i de relacions de parella ho faig des del meu punt de vista; un punt de vista molt personal. Deixo de banda les relacions poliamoroses que, en ser afectives i sexuals entre més de dues persones, no les considero estrictament de parella.

Una relació de parella, per a mi, és una relació d'exclusivitat afectiva, i només d'exclusivitat afectiva. Sol començar amb un enamorament que amb el temps canvia cap a una relació d'afecte molt profund. Des del meu punt de vista, l'exclusivitat està en aquest fet, en el voler compartir la vida amb una persona determinada per qui sents una estimació i un afecte profunds, ben diferents de l'afecte que pots sentir per qualsevol amistat.

A partir d'aquest afecte, la parella estableix la seva relació de moltes maneres diferents. La convivència es fonamenta en unes unes normes, explícites o implícites, que s'estableixen entre ells. Són aquestes normes les que defineixen el tipus de relació: oberta o tancada. Hi ha qui de la relació tancada en diu seriosa, però cal considerar tan seriosa l'una com l'altra. Es tracta, sempre, de relacions monògames amb l'única diferencia d'establir o no l'exclusivitat sexual.

El ser humà, com a animal mamífer que és, té una tendència natural a sentir atracció sexual cap a altres persones. La forma de gestionar aquesta pulsió sexual és normalment un tema cultural on cada societat la contempla de manera diferent. Segons el meu punt de vista, aquesta pulsió sexual existeix sempre i és independent del tipus de relació que haguem establert. El que marca la diferència és com cada persona la viu i la gestiona i si entra en conflicte, o no, amb la seva concepció de relació de parella.

Una relació oberta, és aquella que no estableix l'exclusivitat sexual i la fidelitat absoluta. La parella oberta accepta aquesta tendència cap a la novetat sexual com una cosa natural, l'accepta i es permet gaudir-ne mantenint relacions sexuals amb altres persones fora de la parella. En aquest cas no hi ha infidelitat, ja que ambdós han acordat per endavant no establir exclusivitat en aquest punt. No vol dir això que es caigui en una llibertat absoluta, per a mi només es tracta de satisfer, de tant en tant, aquest desig sexual amb persones molt ben triades.

Per contra, la parella tancada lluita contra la pulsió de la novetat sexual i la limita. S'ha establert una exclusivitat i una fidelitat totals. Normalment també apareix en algun moment el desig de novetat sexual, però en aquest cas es lluita contra aquest impuls i en cas de que un membre de la parella decideixi satisfer-lo, es cau en l'engany. De fet, aquest engany és la base de la infidelitat i l'adulteri que han existit des de l'origen dels temps. Només cal tenir present que, segons estudis recents, una tercera part de la població reconeix haver estat infidel alguna vegada.

La relació oberta implica que cada un dels membres ha de poder satisfer el seu desig sexual; però s'ha de ser ben conscient que l'altre membre de la parella també té aquesta llibertat. Cal saber gestionar, doncs, la gelosia i la llibertat i trobar-ne l'equilibri. Normalment s'estableixen certs límits, com respectar l'espai íntim de la parella, on no entren terceres persones, o establir prioritats pel que fa als assumptes familiars i de parella.

Mantenir una relació oberta o tancada no garanteix una major longevitat de la parella. Per tant, cada parella ha d'establir les seves pròpies normes, decidir per si mateixa i triar aquella forma de convivència en que se senti més còmode.

Cap comentari

Amb la tecnologia de Blogger.