Les bones amistats

«Sigues un gurmet en escollir les teves amistats.
Tria només les que sumen valor a la teva vida i defuig de les que en resten»
Allan Percy.


Tots tenim o hem tingut amistats de veritat, aquelles que han estat al nostre costat quan més les necessitàvem; amistats que sovint no cuidem prou. Són persones a les que no valorem tant com es mereixen, amistats verdaderes que descobrim en el moment en que, pel motiu que sigui, s'allunyen o les perdem. És potser llavors quan comencem a valorar el que teníem, quan ja és massa tard, quan ja ho hem perdut.

Tot sovint, massa, tanquem la porta a persones que ens estimem, quan el que hauríem de fer és asseure’ns a compartir allò que ens uneix, a sincerar-nos, a aclarir allò que no ens agrada, a dir-nos el que ens molesta. Si no ho fem així, no podem demanar que ens comprenguin en moments difícils. Amb els amics de veritat només hi hauria d’haver una relació d’absoluta sinceritat. Aquestes relacions tenen moments clars i moments foscos, molts d’alegres i alguns de tristos, en uns moments són més intenses i en altres més distants. Només si sabem acceptar-ho en pot sortir un bonic equilibri. Cal saber afluixar quan la corda tiba massa; cal saber ser flexibles quan la situació ho demana, cal ser capaços de comprendre i de fer comprendre.

També som desconfiats amb aquells que només considerem simples coneguts. Els qui a vegades ens ofereixen temps o ajuda, aquells que només voldrien conèixer-nos una mica millor. Tendim a atribuir-los fosques intencions quan, normalment,  l’únic que volen és ser amables, gaudir d'una estona de companyia i mirar d'establir una bona amistat. No ens donem l'oportunitat de descobrir nous amics i, de mica en mica, ens anem sentint cada dia més sols.

Ho hem de reconèixer, en molts casos tots hem estat poc flexibles; no hem sabut –o no hem volgut– posar-nos en la pell dels altres. I ha estat així com hem perdut bones amistats. Però sobretot trobem a faltar que, en alguns cassos, ens diguin quina de les nostres actituds els molestaven. Això ha acabat espatllant precioses relacions que podien haver durat molt de temps o ha evitat de fer-ne de noves.

Tot sovint no fem algunes coses per no molestar. No preguntem, per no haver d'acceptar la resposta. No juguem per por a perdre. Que tal si ho intentem? Potser tenim la sort de tornar a retrobar alguna d'aquelles amistats perdudes;  potser serem capaços de fer-ne de noves; potser retrobarem aquella persona especial a qui tant apreciàvem i de la que ens varem separar ja fa molt de temps. No serà llavors bonic poder estendre la ma, sense rancúnies, sincerar-nos, i recuperar allò que havíem perdut?


Cap comentari

Amb la tecnologia de Blogger.