Històries de taverna


Aquest blog és una mica com un taverna: un lloc on s’hi couen tota mena d’històries. És la mateixa gent que freqüenta la taverna la qui hi aporta les seves pròpies històries, les seves inquietuds, les seves anècdotes. El taverner les fa seves, les decora, les exagera i les repeteix als feligresos. A vegades, també, s’hi veu una estona la televisió, s’hi escolta la ràdio o s’ambienta el moment amb una mica de música.

En qualsevol taverna, i en aquest blog també, hi ha moltes històries. Algunes, potser, del món real, altres només inventades en un món de fantasia. Amb una tassa de cafè o amb una copa de bon vi, s’hi deixen anar pensaments, reflexions, filosofia de la vida o s’hi acaba arreglant el món. Potser ens quedem en silenci, absorts en els nostres pensaments, potser els compartim amb el taverner. I el taverner sempre ens escolta, recorda, i ens deixa anar una de les seves filosofades abans de marxar a atendre al següent client.

Podem asseure’ns en una taverna, en una cafeteria, en un racó tranquil mentre deixem volar la imaginació i el pensament. Potser amb el nostre quadern i aquell bolígraf atrotinats pel pas del temps mentre deixem anar sobre el paper allò que ens surt de dins. No hi ha cap lloc més especial que la nostra taula, aquell espai on recordar o inventar les nostres històries. Asseure’m a imaginar històries de taverna, a vegades inventant vides als passavolants, és de fet una de les meves aficions preferides.

Des del meu racó observo la gent, la que entra o surt, la que s’asseu, la que passa pel carrer a l’altra costat del vidre. I m’agrada imaginar la seva història, imaginar-los una vida que possiblement serà pitjor que la seva o decorar-los una existència que potser els hagués agradat viure. Què fàcil és, de la taula estant, crear vides perfectes a qui t’envolta! Que fàcil és, també, imaginar una existència trista i amarga per aquells que et cauen malament.

A voltes escoltarem les històries del taverner, que sempre en té de tota mena. Però ens quedarem amb el dubte de quanta veritat hi ha al seu darrera. Històries que parlen de tot i no parlen de res. No falla mai, el taverner sempre té alguna cosa per explicar, sempre té a punt aquella reflexió filosòfica, sempre és capaç de fer-nos arribar la seva “psicologia de barra” sense cap fonament científic.

Però en aquesta taverna, en aquest blog, no hi ha obligació de res, no hi ha compromís. Per molt que li digueu, el taverner fa la seva. I, com ja ha fet abans, mantindrà la història mentre en tingui ganes; i com ha fet abans, l'abandonarà quan ja no el diverteixi.

Cap comentari

Amb la tecnologia de Blogger.