Feia molt de temps que tenia pendent la visita a la Serradora d’Àreu. La vaig posar a la llista mentre consultava la llista dels 150 elements imprescindibles del patrimoni industrial de Catalunya. De les dues serradores hidràuliques que es conserven a Catalunya aquesta es l’única que encara podem veure funcionar. El cert és que no estava prevista i varem anar-hi de casualitat durant una escapada per la Vall Ferrera (Pallars Sobirà) aquest estiu. La serradora també forma part del Sistema Territorial del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC).
Una de les coses que sorprèn del conjunt és el seu bon estat, si bé ha calgut
fer-hi feines de restauració per poder-lo gaudir tal com el veiem avui en dia.
El conjunt alberga, a més de la serradora, un molí fariner (anterior) i una
central elèctrica (posterior) i durant la visita els podrem veure tots tres en
funcionament. És un exemple clar de la industria moguda per la força de
l’aigua que es fa arribar al conjunt a través d’una sèquia que la distribueix
a la roda hidràulica de cada un del mecanismes.
El primer que visitem és el molí fariner, que data de les darreries del segle
XVIII i del que es conserva un conjunt totalment operatiu (originalment hi
havia dues moles). Em d’intentar recular com a mínim 50 o 60 anys per entendre
la necessitat del molí. Fins llavors, els camps de pastura que veiem avui en
dia a la Vall Ferrera eren camps de cereal que es molia aquí per proveir als
veïns de la farina per consum propi o del bestiar fins a la dècada de 1960.
Dels dos molins que hi havia se n’ha restaurat un, del que ha calgut
reconstruir-ne l’eix i la canal.
Al mateix edifici del molí fariner hi podem veure una petita central
hidroelèctrica que va proveir al poble d’electricitat des de la dècada de 1920
fins al moment en que es va fer la connexió a la xarxa elèctrica general.
Llavors l’alternador que produïa l’electricitat es va vendre i només es va
conservar la turbina. Actualment s’hi ha connectat un alternador de petites
dimensions per poder-ne veure el funcionament.
La part més singular del conjunt, i la que més ens crida més l'atenció és la
serradora que es situa en un altre edifici gairebé enganxat al molí. En els
seus principis la serradora estava situada en un altre indret riu avall, però
arran d'una riada al segle XIX es va reconstruir al costat del molí fariner.
Era una màquina construïda totalment de fusta que es va modernitzar passada la
Guerra Civil. Llavors, es van substituir els braços articulats i l'eix del
rodet per peces de ferro. La serradora va funcionar fins a principis de la
dècada de 1970 en que es va construir la central elèctrica de Tavascan que
captava aigua del riu. En reduir-se el cabdal, la serradora ja no va tenir la
força suficient per funcionar.
La visita es fa guiada per poder veure el conjunt en funcionament i poder
comprendre com amb elements tan rudimentaris com la fusta i molt d'enginy es
construïa la maquinaria necessària per millorar els recursos d'un poble o
d'una zona. A partir de la força de l'aigua es feien funcionar instruments tan
singulars com aquesta serradora.
