Aquesta és una d’aquelles visites que va trigar a arribar. Sigui per una cosa, sigui per una altra, sempre havíem de posposar la visita a aquestes tines. Així que finalment ens varem decidir a fer una passejada per aquesta vall tot imaginant com devia ser veure-la coberta de vinyes.
El paisatge que veiem avui en dia, mentre fem aquesta passejada, és fruit de dues catàstrofes ben diferents: la primera va ser quan cap a l'any 1890 la fil·loxera arriba al Bages; la segona, l'incendi que l'any 1989 va cremar tota la vall i aquesta va auto-regenerar amb pi blanc; ara només hi veiem algun arboç i algun roure esquitxant el bosc de forma ocasional. Ara, dins del bosc hi trobem aquestes construccions que ens recorden el passat vinícola de la vall, quan durant el segle XIX s'anava arrencant els arbres per construir feixes i donar pas al conreu de la vinya. Quan la fil·loxera va atacar les vinyes de França a meitats del segle XIX, molt abans d'arribar al Bages, aquesta vall encara va florir més en el conreu de la vinya, fins el dia que també va arribar-hi la plaga.
En aquell temps, tota la vall era vinya, no hi havia ni un pam de bosc. Si avui en dia amb prou feines podem comptar unes 700 hectàrees de vinya al Bages, llavors n'hi havia més de 27.000. Això ens dóna idea de com d'important era aquest cultiu. Però els pagesos vivien lluny d'aquestes vinyes, i transportar el raïm fins al mas feia allargar les jornades de verema, això feia que el mal temps i els animals els poguessin deixar sense collita. Un altre factor era que en haver de transportar el raïm la fermentació del most no era òptima (es trigava molt en omplir les tines). Per aquests motius es varen començar a construir tines a peu de vinya, i això va permetre reduir els jornals de verema, millorar la qualitat del most, i facilitar el transport del vi.
Erròniament pensem que les tines són construccions de pedra seca, ja que segueixen un sistema constructiu similar. Hem de pensar, però, que per construir un contenidor pel vi, cal una construcció més sòlida, feta amb morter de calç, i folrada amb peces de ceràmica cuita i envernissada. Adossada a la tina, podien haver-hi barraques de pedra seca que protegien la boixa, la pedra forada per on es buidava la tina. El nom de «boixa» sembla ser que ve del fet que el forat es tapava amb un tronc de boix. Annexes a aquestes construccions, també solia haver-n'hi d'altres on s'instal·lava una premsa desmuntable.
Avui en dia ja no es conrea vinya en aquesta vall, però els vins de la DO Pla de Bages ofereixen la personalitat de la comarca i de la gent que els treballa. «La varietat de raïm autòctona del Bages és el Picapoll, que dóna un vi blanc afruitat, d'aroma fresc, d'esplèndida textura i personalitat» (Consell regulador). Us animo a fer un passeig per les tines, a visitar els cellers, i a gaudir dels seus vins.
Cap comentari