Aquesta és una d’aquelles visites que va trigar a arribar. Sigui per una cosa,
sigui per una altra, sempre havíem de posposar la visita a aquestes tines.
Així que finalment ens vàrem decidir a fer una passejada per aquesta vall tot
imaginant com devia ser veure-la coberta de vinyes.
El paisatge que veiem avui en dia, mentre fem aquesta passejada, és fruit de
dues catàstrofes ben diferents: la primera va ser quan cap a l'any 1890 la
fil·loxera arriba al Bages; la segona, l'incendi que l'any 1989 va cremar tota
la vall i aquesta va auto-regenerar amb pi blanc; ara només hi veiem algun
arboç i algun roure esquitxant el bosc de forma ocasional. Ara, dins del bosc
hi trobem aquestes construccions que ens recorden el passat vinícola de
la vall, quan durant el segle XIX s'anava arrencant els arbres per construir
feixes i donar pas al conreu de la vinya. Quan la fil·loxera va atacar les
vinyes de França a meitats del segle XIX, molt abans d'arribar al Bages,
aquesta vall encara va florir més en el conreu de la vinya, fins el dia que
també va arribar-hi la plaga.
En aquell temps, tota la vall era vinya, no hi havia ni un pam de bosc. Si
avui en dia amb prou feines podem comptar unes 700 hectàrees de vinya al
Bages, llavors n'hi havia més de 27.000. Això ens dóna idea de com d'important
era aquest cultiu. Però els pagesos vivien lluny d'aquestes vinyes, i
transportar el raïm fins al mas feia allargar les jornades de verema, això
feia que el mal temps i els animals els poguessin deixar sense collita. Un
altre factor era que en haver de transportar el raïm la fermentació del most
no era òptima (es trigava molt en omplir les tines). Per aquests motius
es varen començar a construir tines a peu de vinya, i això va permetre reduir
els jornals de verema, millorar la qualitat del most, i facilitar el transport
del vi.
Erròniament pensem que les tines són construccions de pedra seca, ja que
segueixen un sistema constructiu similar. Hem de pensar, però, que per
construir un contenidor pel vi, cal una construcció més sòlida, feta amb
morter de calç, i folrada amb peces de ceràmica cuita i envernissada. Adossada
a la tina, podien haver-hi barraques de pedra seca que protegien la boixa, la
pedra forada per on es buidava la tina. El nom de «boixa» sembla ser que ve
del fet que el forat es tapava amb un tronc de boix. Annexes a aquestes
construccions, també solia haver-n'hi d'altres on s'instal·lava una premsa
desmuntable.
Avui en dia ja no es conrea vinya en aquesta vall, però els vins de la
DO Pla de Bages ofereixen la
personalitat de la comarca i de la gent que els treballa.
«La varietat de raïm autòctona del Bages és el Picapoll, que dóna un vi
blanc afruitat, d'aroma fresc, d'esplèndida textura i personalitat»
(Consell regulador). Us animo a fer un passeig per les tines, a visitar els
cellers, i a gaudir dels seus vins.
