 |
| Font del Lleó. Símbol de la vila. |
Aquesta jornada, que tinc el plaer d'organitzar conjuntament amb Retalls de Cuina, compta també amb la col·laboració del Museu Thermalia i oficina de turisme de Caldes de Montbui, i de Barcelona és molt més, la marca de promoció turística de la Diputació de Barcelona.
Durant la jornada, els participants faran una visita guiada a la vila, coneixeran de primera mà els productes gastronòmics de la zona i dinaran al restaurant Mirko Carturan i podran gaudir d'un bany termal a la vila. Els bloguers interessats en la jornada poden sol·licitar la seva inscripció
 |
| Termes romanes. |
La vila termal de Caldes de Montbui ofereix una cuina pròpia i popular catalana, sorgida de l'entorn rural, i basada en productes de la comarca com les mongetes del ganxet, amb denominació d'origen protegida, els embotits, les verdures, la pasta, les cireres i els licors típics que conviden el visitant a gaudir d'uns exquisits plats gastronòmics.
La història de Caldes de Montbui està estretament lligada a la seva tradició balneària. Ja en època romana fou una important estació termal fundada sobre les deus d'aigua calenta que hi brollen. A la segona meitat del segle XIX, Caldes de Montbui era la primera estació balneària de Catalunya i la segona de la Península, tant pel nombre de balnearis com per la qualitat dels seus establiments. El 1844, hi havia vuit balnearis, un hospital civil i un de militar. A partir de 1872, el nombre de balnearis es reduí a set. Avui en dia hi trobem tres establiments que han anat actualitzant les seves instal·lacions tot mantenint els detalls d'ambientació modernista que els caracteritzen.
La història de Caldes de Montbui està estretament lligada a la seva tradició balneària. Ja en època romana fou una important estació termal fundada sobre les deus d'aigua calenta que hi brollen. A la segona meitat del segle XIX, Caldes de Montbui era la primera estació balneària de Catalunya i la segona de la Península, tant pel nombre de balnearis com per la qualitat dels seus establiments. El 1844, hi havia vuit balnearis, un hospital civil i un de militar. A partir de 1872, el nombre de balnearis es reduí a set. Avui en dia hi trobem tres establiments que han anat actualitzant les seves instal·lacions tot mantenint els detalls d'ambientació modernista que els caracteritzen.
