El Parc Natural de la Serra de Collserola és, per mi, el parc a la porta de casa. Per aquest motiu és lloc de passejada freqüent on acostumo per la banda del Vallès Occidental, la meva comarca. Collserola és el gran pulmó verd de l'àrea metropolitana, però és molt més que això: Collserola també és arqueologia, cultura, història, masies i castells. A cada passejada, sempre hi descobreixes alguna cosa nova.
Aquest Parc Natural és una talaia situada entre els rius Besos i Llobregat, a cavall de les comarques del Vallès Occidental, el Barcelonès i el Baix Llobregat. El seu turó més alt, i més emblemàtic, és el Tibidabo. S'hi pot accedir des del municipis de Barcelona, Cerdanyola del Vallès, Esplugues de Llobregat, Molins de Rei, Montcada i Reixac, el Papiol, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Llobregat i Sant Just Desvern. Arribar-hi amb transport públic no representa cap dificultat.
Si pensem en Collserola, pensem en natura, en boscos, en turons, en el gran pulmó verd que és de l'àrea metropolitana. Però a banda del patrimoni natural, on destaca un inventari de més de 200 arbres singulars, també hi trobem patrimoni immobiliari, històric, cultural i social. Una riquesa que ens permet descobrir alguna cosa nova a cada passejada.
La vessant arqueològica cobreix totes les èpoques, començant per coves neolítiques i els poblats ibèrics de Ca n'Oliver i de la Penya del Moro. També hi ha restes arqueològiques medievals, com l'Ermita de Sant Adjutori, la de Sant Medir, o les restes de Sant Vicenç del Bosc. Aquest darrer un indret on m'agrada perdre'm de tant en tant a respirar tranquil·litat. Les restes més recents que hi podem trobar són del segle XX, com el poc que queda del Casino de la Rabassada.
Entre el patrimoni construït hi trobem una dotzena d'esglésies i ermites; més de trenta masies, algunes de les quals encara es dediquen al conreu i, fins i tot, a la producció de vi. També hi trobarem quatre castells (o les seves restes) d'època medieval o moderna. Arreu hi trobarem restes de barraques de vinya, el que ens fa pensar en el passat agrícola de la serra. Collserola també és plena de fonts, record del temps en que l'entreteniment de diumenge era anar a passar el matí a la font en companyia de familiars i amics.
El Parc Natural de Collserola és, sobretot, un lloc on anar-hi a caminar. Hi ha un bon grapat de passejades senyalitzades i s’hi poden fer travesses pels quatre costats, gaudint de les fantàstiques vistes que ens ofereixen. També hi ha uns quants senders de gran i petit recorregut que travessen el parc en totes direccions. Però aneu amb compte si sortiu de les rutes marcades, el bosc espès fa que perdre's a Collserola no sigui gaire difícil.
Animeu-vos a sortir-hi, a passejar-hi, a gaudir-ne... Però recordeu que del parc només ens n'hem d'endur fotos i records i que no hem de deixar-hi res més que la nostra petjada als camins, senders i corriols.
