Escriure un diari personal

Cada dia hi ha mil coses que ens passen cap. Són aquells detalls o preocupacions als que anem donant voltes sense arribar a reflexionar-hi en profunditat. Escriure és una pràctica que facilita la reflexió i ens ajuda a mirar dins nostre. Prendre notes, escriure el que pensem i el que ens preocupa ens fa més fàcil calmar el cervell. L’esforç d’escriure allò en que pensem fa aquests pensaments més palesos; en escriure’ls, ja no els podem defugir i ens obliguem a fer-hi una reflexió.

És ben sabut que escriure és un pràctica que ens ajuda a reflexionar i a cercar en el nostre interior. Asseguren molts professionals que escriure 10 o 15 minuts al dia ens pot evitar moltes visites al psicoterapeuta. És cert, asseure'ns a escriure sobre allò que ens preocupa, sobre els nostres desitjos o els nostres somnis ens farà ser conscients de coses a les que mai hi hem parat prou atenció. Veure els nostres pensaments en negre sobre blanc, buidar allò que realment tenim al cap, ens ajudarà a veure les coses d’una altra manera.

Escriure un diari és una bona pràctica, tot i que sembla una mica oblidada per la gran majoria. Avui en dia escrivim de manera ràpida i resumida a les xarxes socials. Normalment ho fem sense pensar-hi gaire i no ens aporta tot allò que sí aconseguim escrivint un diari. No ens cal gran cosa: només un quadern i un bolígraf. Sí, el diari ha de ser manuscrit; només així hi deixem la nostra empremta i la nostra personalitat. La intimitat a que podem arribar amb el paper i el bolígraf, escrivint a mà, no la podem aconseguir amb cap altre estri.

No hi ha gaire normes per escriure un diari, només les ganes de fer-ho. No cal seguir tòpics apresos, només començar a escriure i fer-ho amb normalitat, expressant el que ens passa pel cap, allò que pensem, el que ens preocupa en aquell moment precís sense limitar-nos ni censurar-nos. L'estona que passem escrivint, és un moment íntim amb nosaltres mateixos, per tant cal fer-ho sense vergonya per allò que pensem o sentim, això és el que ens ha fet com som ara.

Un dels detalls més importants és determinar el moment en que ho farem: quin moment del dia triarem per escriure el nostre diari i quanta estona, aproximada, hi dedicarem. Hi passarem 15 minuts al dia? En quin moment del dia ens asseurem a escriure? Ho farem cada dia o un parell de cops per setmana? El que importa és començar a agafar la rutina d’escriure unes quantes ratlles cada dia; no ens n’adonarem que haurem creat un hàbit que ens sortirà de manera natural.

En el moment de començar a escriure no podem oblidar de posar-hi la data. No cal escriure una extensió determinada; tant és unes línies com una pàgina o dues. Cal dedicar en cada moment l'extensió que creiem convenient; uns dies necessitarem unes poques ratlles i altres algunes pàgines. En acabar intentarem sintetitzar un títol que concentri el que acabem d'escriure. El que sí és important és que no ens centrem en allò que hem fet sinó en allò que pensem i sentim, en el que ens preocupa o alegra. Val la pena centrar-se en les emocions, en els sentiments i en la interpretació que fem d’allò que ens passa.

En escriure un diari també és una bona practica rellegir-ne algunes pàgines de tant en tant. Sol ser un plaer i ens ajudarà a veure la nostra evolució i a entendre'ns millor a nosaltres mateixos. Quan comences?

2 comentaris:

  1. Crec q m'aniria bé, sobretot pq el podré rellegir i veure com va la cosa.
    Em sembla interessant!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat és que funciona prou bé, Marta. Et recomano de fer-ne la prova i arrencar poc a poc.

      Elimina

Amb la tecnologia de Blogger.